1. Defineix, exhaustivament, què entenem per "període de postguerra".
Es una etapa de després de la segona guerra mundial i la guerra civil, es va esdevenir la ideologia feixista. Van haver-hi molts de morts i el llançament de dues bombes atòmiques. Després es va alçar Franco que anava contra la república de la guerra civil, on la cultura catalana s’esborra de la legalitat i de l’ àmbit públic.
2. Fes l'exercici número 5 de la pàgina 208 del llibre.
-candor: Absència de malícia, sinceritat de qui no té res per amagar.
-Fèrules: Estructura rígida generalment de metall amb protecció de cotó que hom empra per a immobilitzar una part del cos fracturada, luxada, o a la qual convé repòs.
-crosses: Bastó de fusta, de metall o d’un altre material, amb una peça al capdamunt en què recolza l’aixella o el colze i amb un agafador a la part central.
-estroncar: Fer cessar de rajar, de fluir. Estroncar la sang que surt d’una ferida. La seca que ha fet ha estroncat les fonts.
-esborradissa: Que fàcilment s’esborra
3. Fes l’exercici número 8 de la pàgina 208 del llibre.
Benvolguts parlamentaris.
Els hi escric aquesta carta per explicar-li el que s’està produint en el món i del fet que he viscut, he trobat un nen totalment ferit per culpa de la guerra , es a dir la indumentària de la gerra.
El fet d’haver-me trobat aquest nen ma arribat a l’anima i crec que ha vosaltres també els hi pasaria el mateix si anessin a veure aquest nens, perquè són víctimes que no tenen cap culpa, ja que per culpa de la guerra hi ha nens que ni tan sols sobreviuen.
Senyors parlamentaris jo crec que haurien d’informar-se de la situació que molts nens i nenes estan així i per culpa d’això son infeliços i marginats i així veurien les males condicions en les que estan, i des del meu punt de vista jo crec que intentarien canviar-ho.
4. Què és un monòleg interior? Posa’n un exemple i justifica-ho.
Es una tècnica literària que intenta plasmar en el paper el flux de pressió del mon real i el mon interior, imaginat per algun dels protagonistes.
5. Elabora, a mà o a ordinador, un esquema de la literatura catalana de postguerra (autors, idees, gèneres, obres...). Basa't en l'apartat de literatura de la unitat 9 del llibre de text de l'assignatura. Nota: l'hauràs de lliurar obligatòriament el dimarts 27 d'abril a les 13.00h.
dilluns, 26 d’abril del 2010
dilluns, 19 d’abril del 2010
1. Explica la diferència entre el complement directe i l'indirecte. Posa'n exemples.
El complement indirecte expressa el receptor de l’acció verbal.En canvi el complement directe és el complement més directe relacionat amb el verb,es de fet una extensió del significat verbal.(Els verbs que admeten un complement directe s’anomenen transitius i els que no intransitius
2. Digues si el complement destacat és directe o de règim verbal:
a) S'adona que ha fet mal a tots els companys.Complement directe
b) Va prometre als nois de portar-los al parc.Complement de regim verbal
c) Confia que l'obra surti tan bé com va sortir en el darrer assaig,.Complement directe
d) En Joan es dol que tots li facin el buit.Complement directe
3.Completa cada oració amb el pronom feble que calgui:
a) No sabem fer la feina de casa. No ens....hi......han acostumat
b) No m'entenc amb en Joan. Me..’n........vull distanciar
c) Sé que és un repte inassolible, però m....’hi.......exposaré
d) M'ha costat veure que no rendeixo prou. Ara me....n’..he adonat
e) He deixat la casa ben arreglada, no ....en.....dubtis
4. Quines són les principals tendències literàries de principis del segle XX?
Literatura experimental:La poesia es desenvolupa en dues direccions en primer llloc va cap al deenvolupament de la poesia pura i en segon lloc va cap a una revolució amb els moviments de les avamtguares.
Literatura existencial:Qüestiona el sentit de l’existencia i es fa preguntes sobre el món católic.
Literatura social:Parteix de les idees dels artistes i els intel.lectuals que es comprometen a transformar el món per a millorar-lo.
Narrativa:es recupera la novel.la i adopta moltes innovacions per la literatura experimental i existencial que es feia a Europa.
Teatre: tres tipus de tatre: comedia burgesa,teatre frívol i d’entreteniment,i el tatre revolucionari que qüestiona el sistema vigent
5. Indica la funció que fan els elements destacats de cada oració i substitueix-los per pronoms:
a) S'acostuma a fer les coses bé.Sacostuma a fer-les(CRV)
b) Porta els comptes a l'avi. Porta’ls hi(CI) i (CD)
c) Es recorda de tot el que li deuen. Se’n recorda(CRV)
d) Compra joguines als nebots. Els hi compra(CI) i (CD)
e) Explica el que vol als seus amics. Els hi explica(CD) i (CI)
f) Es nega a treballar amb la família.S’hi nega(CRV)
g) Fa el que vol. Ho fa(CD)
El complement indirecte expressa el receptor de l’acció verbal.En canvi el complement directe és el complement més directe relacionat amb el verb,es de fet una extensió del significat verbal.(Els verbs que admeten un complement directe s’anomenen transitius i els que no intransitius
2. Digues si el complement destacat és directe o de règim verbal:
a) S'adona que ha fet mal a tots els companys.Complement directe
b) Va prometre als nois de portar-los al parc.Complement de regim verbal
c) Confia que l'obra surti tan bé com va sortir en el darrer assaig,.Complement directe
d) En Joan es dol que tots li facin el buit.Complement directe
3.Completa cada oració amb el pronom feble que calgui:
a) No sabem fer la feina de casa. No ens....hi......han acostumat
b) No m'entenc amb en Joan. Me..’n........vull distanciar
c) Sé que és un repte inassolible, però m....’hi.......exposaré
d) M'ha costat veure que no rendeixo prou. Ara me....n’..he adonat
e) He deixat la casa ben arreglada, no ....en.....dubtis
4. Quines són les principals tendències literàries de principis del segle XX?
Literatura experimental:La poesia es desenvolupa en dues direccions en primer llloc va cap al deenvolupament de la poesia pura i en segon lloc va cap a una revolució amb els moviments de les avamtguares.
Literatura existencial:Qüestiona el sentit de l’existencia i es fa preguntes sobre el món católic.
Literatura social:Parteix de les idees dels artistes i els intel.lectuals que es comprometen a transformar el món per a millorar-lo.
Narrativa:es recupera la novel.la i adopta moltes innovacions per la literatura experimental i existencial que es feia a Europa.
Teatre: tres tipus de tatre: comedia burgesa,teatre frívol i d’entreteniment,i el tatre revolucionari que qüestiona el sistema vigent
5. Indica la funció que fan els elements destacats de cada oració i substitueix-los per pronoms:
a) S'acostuma a fer les coses bé.Sacostuma a fer-les(CRV)
b) Porta els comptes a l'avi. Porta’ls hi(CI) i (CD)
c) Es recorda de tot el que li deuen. Se’n recorda(CRV)
d) Compra joguines als nebots. Els hi compra(CI) i (CD)
e) Explica el que vol als seus amics. Els hi explica(CD) i (CI)
f) Es nega a treballar amb la família.S’hi nega(CRV)
g) Fa el que vol. Ho fa(CD)
dilluns, 12 d’abril del 2010
5. Fes l'exercici número 17 de la pàgina 189 del llibre de text (copia l'enunciat).
Compara la visió de la vida que té cada un dels personatges i l'actitud que adopten de cara al futur.
CATERINA:la Caterina vol deixar de treballar al Cafè de la Marina perquè sempre és el mateix i perquè està cansada de tenir que esperar als mariners, que tothom l'anomeni ''la noia del Cafè de la Marina'', que cada dos cops li demanin una cosa... Però el que li sap més greu de deixar el treball és separar-se de la Rosa perquè li feia companyia. A més, no veu la seva vida al Cafè de la Marina sino que hi han més treballs a la vida, que no estar tancada al bar servint cafès.
CLAUDI:en Claudi li ensenya a la Caterina un bitllet per anar a Amèrica i li explica que no es gran cosa però que està ple d'aventures: italians cantant, dents negres, foc... No és gran cosa però per ell és el millor que pot tenir en aquell moment. I que anar a Amèrica és el millor que pot fer per millorar el seu futur
CATERINA:la Caterina vol deixar de treballar al Cafè de la Marina perquè sempre és el mateix i perquè està cansada de tenir que esperar als mariners, que tothom l'anomeni ''la noia del Cafè de la Marina'', que cada dos cops li demanin una cosa... Però el que li sap més greu de deixar el treball és separar-se de la Rosa perquè li feia companyia. A més, no veu la seva vida al Cafè de la Marina sino que hi han més treballs a la vida, que no estar tancada al bar servint cafès.
CLAUDI:en Claudi li ensenya a la Caterina un bitllet per anar a Amèrica i li explica que no es gran cosa però que està ple d'aventures: italians cantant, dents negres, foc... No és gran cosa però per ell és el millor que pot tenir en aquell moment. I que anar a Amèrica és el millor que pot fer per millorar el seu futur
4. Fes l'exercici número 10 de la pàgina 185 del llibre de text (copia l'enunciat).
Indica el significat d'aquestes paraules del text 5.Si cal consulta el diccionari:
petjada:Senyal que deixa el peu d’una persona o d’un animal a la terra per on ha passat
funadissa:Quue es fon
escorça:Coberta externa dels troncs, de les branques i de les arrels de les plantes llenyoses
lleu:de poc pes o de poca importancia
colgar:Ajeure’s entre les robes del llit.
fugissera:Que passa ràpidament
petjada:Senyal que deixa el peu d’una persona o d’un animal a la terra per on ha passat
funadissa:Quue es fon
escorça:Coberta externa dels troncs, de les branques i de les arrels de les plantes llenyoses
lleu:de poc pes o de poca importancia
colgar:Ajeure’s entre les robes del llit.
fugissera:Que passa ràpidament
3. Defineix amb tres adjectius l'obra d'aquests autors: J.V. Foix, Carles Riba, Tomàs Garcés, Sebastià Juan Arbó i Josep Maria de Sagarra.
J.V. Foix:innovadora,solida i tradicció
Carles Riba:,pura,perfecte i deslligada
Tomàs Garcés:innovadora,tràgica i lúdica
Sebastià Juan Arbó:innovadora,lúdica i renovadora
Josep Maria de Sagarra:satìrica,èpica i innovadora
Carles Riba:,pura,perfecte i deslligada
Tomàs Garcés:innovadora,tràgica i lúdica
Sebastià Juan Arbó:innovadora,lúdica i renovadora
Josep Maria de Sagarra:satìrica,èpica i innovadora
2. Fes l'exercici número 7 de la pàgina 183 del llibre de text (copia l'enunciat).
Digues que afirma el poeta en el títol del poema.Quin és el món que percep com a real,el de la vetlla o el del somni?
Afirma que veu les coses clares quant dorm,tal i com ell les veu
Afirma que veu les coses clares quant dorm,tal i com ell les veu
1. Defineix els moviments d'avantguarda i explica'n quatre
Els moviments d'Avantguarda són un conjunt de tendències artístiques i literàries,són l'expressió més genuïna de la nova societat industrial ja consolidada i de la crisi de racionalisme que cíclicament afecta qualsevol societat aparentment ben assentada.
FUTURISME: El futurisme és el moviment inicial dels corrents d'avantguarda artístics.El futurisme expressa una nova manera d'entendre la realitat
REALISME:El realisme és un corrent artístic que pretén plasmar la realitat de la forma més exacta possible a les obres d'art. Es caracteritza per la recerca de l'objectivitat i el rebuig al món de la fantasia i dels somnis.
Pretén fer una representació de la realitat el més acurada possible, sense embellir-la; els paisatges són representats mitjançant una natura humanitzada.
Els temes són contemporanis de la seva època, i solen mostrar una crítica social.
Fa un ús minuciós de la descripció, per a mostrar perfils exactes dels temes, personatges, situacions i fins i tot llocs; el quotidià i no l'exòtic és el tema central, exposant problemes polítics, humans i socials.
NATURALISME:El Naturalisme és la culminació del realisme, la seva forma més extrema.
Pretén copsar la realitat de manera absolutament objectiva, per això sovint es diu que es una evolució del realisme.
SURREALISME:El surrealisme és el moviment d'avantguarda més important del període d'entreguerres, i molt possiblement el més influent de tots ells.
FUTURISME: El futurisme és el moviment inicial dels corrents d'avantguarda artístics.El futurisme expressa una nova manera d'entendre la realitat
REALISME:El realisme és un corrent artístic que pretén plasmar la realitat de la forma més exacta possible a les obres d'art. Es caracteritza per la recerca de l'objectivitat i el rebuig al món de la fantasia i dels somnis.
Pretén fer una representació de la realitat el més acurada possible, sense embellir-la; els paisatges són representats mitjançant una natura humanitzada.
Els temes són contemporanis de la seva època, i solen mostrar una crítica social.
Fa un ús minuciós de la descripció, per a mostrar perfils exactes dels temes, personatges, situacions i fins i tot llocs; el quotidià i no l'exòtic és el tema central, exposant problemes polítics, humans i socials.
NATURALISME:El Naturalisme és la culminació del realisme, la seva forma més extrema.
Pretén copsar la realitat de manera absolutament objectiva, per això sovint es diu que es una evolució del realisme.
SURREALISME:El surrealisme és el moviment d'avantguarda més important del període d'entreguerres, i molt possiblement el més influent de tots ells.
exercici 3
La bicicleta és un mitjà de transport molt útil per poder anar a l’escola i ens ofereix molts avantatges però alhora també desavantatges
Un dels avantatges és que, fas esport,vas més ràpid que caminant,pots gaudir del paisatge,no contaminab la natura,i que no és tant car com un vehicle amb motor.
Un desavantatge és que et canses per a les pujades,i que amb dies de mal temps com dies de pluja,vent o neu és molt més difícil d'anar que altres vehicles.I per ultim que son vehicles que és trenquen molt ràpid, se'ls treu molt ràpid la cadena o el canvi de martxes no canvía.
En conclusió és un vehicle força útil i eficaç.
Un dels avantatges és que, fas esport,vas més ràpid que caminant,pots gaudir del paisatge,no contaminab la natura,i que no és tant car com un vehicle amb motor.
Un desavantatge és que et canses per a les pujades,i que amb dies de mal temps com dies de pluja,vent o neu és molt més difícil d'anar que altres vehicles.I per ultim que son vehicles que és trenquen molt ràpid, se'ls treu molt ràpid la cadena o el canvi de martxes no canvía.
En conclusió és un vehicle força útil i eficaç.
5. Substitueix els complements directes de les oracions següents per les formes dels pronoms febles que corresponguin:
a)N’hem tret força de la bóta.
b)La meva germana Eulàlia me’n explicava abans d’anar a dormir.
c)Diuen que la Marta surt amb ell.
d)En Marc n’ha trobat una al seu plat.
e)La mare li ha comprat a en Pere.
f)Demana-li-ho.
a)N’hem tret força de la bóta.
b)La meva germana Eulàlia me’n explicava abans d’anar a dormir.
c)Diuen que la Marta surt amb ell.
d)En Marc n’ha trobat una al seu plat.
e)La mare li ha comprat a en Pere.
f)Demana-li-ho.
6. Omple, si cal, els buits amb la preposició a, amb, de, en o per, segons que convingui:
a) Ja no es fa amb el seu amic de sempre.
b) Confio en que tu hi seràs!
c) Encara no s’ha acostumat al nou horari.
d) Tinc dret a que m’informin adequadament.
e) No em penedeixo d’haver-ho fet.
f) Digues-li que pensi en comprar les entrades per al teatre.
g) Afanya’t a acabar la feina.
h) L’amenaçava en prendre cruels represàlies.
i) Encara no he renunciat a que puguis sortir en llibertat.
j) Ens arrisquem a que ens clavin un moc.
k) No s’adonava per el mal tràngol que estava passant el seu amic.
Publicado por juliatorres en 13:40 0 comentarios
a) Ja no es fa amb el seu amic de sempre.
b) Confio en que tu hi seràs!
c) Encara no s’ha acostumat al nou horari.
d) Tinc dret a que m’informin adequadament.
e) No em penedeixo d’haver-ho fet.
f) Digues-li que pensi en comprar les entrades per al teatre.
g) Afanya’t a acabar la feina.
h) L’amenaçava en prendre cruels represàlies.
i) Encara no he renunciat a que puguis sortir en llibertat.
j) Ens arrisquem a que ens clavin un moc.
k) No s’adonava per el mal tràngol que estava passant el seu amic.
Publicado por juliatorres en 13:40 0 comentarios
dilluns, 15 de març del 2010
4. Tria un dels dos verbs que et donem i omple els buits de les oracions següents amb la forma més adequada:
a) Des de fa un any estic (estar / estar-se) amb els avis. Visc a casa seva.
b) Per Sant Joan li va explotar un petard a l’orella i ara no sent (sentir / sentir-hi) gens. Ha quedat ben sord.
c) Quan baixis de l’autobús, vigila que no caiguis (caure / caure’s).
d) I la Laura? No ho sé, però a l’hora de matemàtiques no ha estat (ser / estar) a classe.
e) Vull que hi hagi (haver / haver-hi) pau entre vosaltres.
f) La Marta i jo som amigues de tota la vida: sempre ens hem avingut (portar-se bé / avenir-se) molt.
g) Has vist les meves espardenyes? -Sí, em penso que estan (ser / estar) al sabater.
h) Està mal fet riure’s (riure / riure’s) de la gent quan cau pel carrer.
i) L’han hagut d’operar de cataractes perquè ja no hi veia (veure / veure-hi) de cap ull.
b) Per Sant Joan li va explotar un petard a l’orella i ara no sent (sentir / sentir-hi) gens. Ha quedat ben sord.
c) Quan baixis de l’autobús, vigila que no caiguis (caure / caure’s).
d) I la Laura? No ho sé, però a l’hora de matemàtiques no ha estat (ser / estar) a classe.
e) Vull que hi hagi (haver / haver-hi) pau entre vosaltres.
f) La Marta i jo som amigues de tota la vida: sempre ens hem avingut (portar-se bé / avenir-se) molt.
g) Has vist les meves espardenyes? -Sí, em penso que estan (ser / estar) al sabater.
h) Està mal fet riure’s (riure / riure’s) de la gent quan cau pel carrer.
i) L’han hagut d’operar de cataractes perquè ja no hi veia (veure / veure-hi) de cap ull.
1. Substitueix les expressions en cursiva per altres d’equivalents, però més clares i concises.
a) Han anunciat que hi haurà eleccions en un termini curt de temps.
b) El gerent i l’apoderat han defensat visions diferents.
c) El cap de l’oposició s’ha mostrat oposat a l’augment dels impostos.
d) Vinc d’una família de pocs diners i no me n’avergonyeixo.
e) La tia Pura ens visita sovint.
Enviat per mariaesquinas a 10:37 0 comentaris
a) Han anunciat que hi haurà eleccions en un termini curt de temps.
b) El gerent i l’apoderat han defensat visions diferents.
c) El cap de l’oposició s’ha mostrat oposat a l’augment dels impostos.
d) Vinc d’una família de pocs diners i no me n’avergonyeixo.
e) La tia Pura ens visita sovint.
Enviat per mariaesquinas a 10:37 0 comentaris
Modernisme i Noucentisme
2-Poesia:Joan Maragall: Oda a Espanya
Miquel Costa i Llobera: De l’agre de la terra
Joan Alcover: La Balanguera
Narrativa:Raimon Casellas: Els sots ferestes
Prudenci Bertrana: Josafad
Joaquim Ruyra: Marines i buscatges
Víctor Català: Solitud
Josep Pous i Pagès: La vida i la mort d’en Jordi Fraginals
Teatre:Santiago Rusiñol: L?auca del senyor Esteve
Adrià Gual: Misteri de dolor
Joan Puig i Ferreter: Aigües encantades
Ignasi Iglésias: La força de l’orgull
3-Modernisme: moviment artístic que proposava la renovació de totes les arts.
Noucentisme: moviment cultural que es proposa modernitzar Catalunya.
BIBLIOGRAFIA: Llibre de català i wikipedia
Miquel Costa i Llobera: De l’agre de la terra
Joan Alcover: La Balanguera
Narrativa:Raimon Casellas: Els sots ferestes
Prudenci Bertrana: Josafad
Joaquim Ruyra: Marines i buscatges
Víctor Català: Solitud
Josep Pous i Pagès: La vida i la mort d’en Jordi Fraginals
Teatre:Santiago Rusiñol: L?auca del senyor Esteve
Adrià Gual: Misteri de dolor
Joan Puig i Ferreter: Aigües encantades
Ignasi Iglésias: La força de l’orgull
3-Modernisme: moviment artístic que proposava la renovació de totes les arts.
Noucentisme: moviment cultural que es proposa modernitzar Catalunya.
BIBLIOGRAFIA: Llibre de català i wikipedia
dilluns, 1 de març del 2010
pompeu fabra
1- Pompeu Fabra estableix les normes lingüístiques del català a través de dues obres cabdals: les normes ortogràfiques(1913) i el diccionari general de la llengua catalana(1932).
diumenge, 21 de febrer del 2010
Defineix amb les teves paraules els moviments literaris següents:
1-Romanticisme:Moviment cultural, polític i literari, va originar-se a final del s.XVIII.Fa més important els sentiments.
2-Costumisme:Moviment literari del s. XIX i XX. Conserva els aspectes tradicionals de la vida de poble.
3-Realisme: És un corrent artístic que apareix al s.XIX. El seu objectiu és el de expresar la realitat de la forma més exacte possible a les obres d'art.
4-Naturalisme: Moviment del s. XIX. Com es objectiu es diu que és l'evolució del Realisme.
2-Costumisme:Moviment literari del s. XIX i XX. Conserva els aspectes tradicionals de la vida de poble.
3-Realisme: És un corrent artístic que apareix al s.XIX. El seu objectiu és el de expresar la realitat de la forma més exacte possible a les obres d'art.
4-Naturalisme: Moviment del s. XIX. Com es objectiu es diu que és l'evolució del Realisme.
Explica com entén Jacint Verdaguer la poesia
Jacint Verdaguer entén la poesia com a l'expresivitat de tots els sentiments i les emocions.Com a l'expresivitat del cor.
Quin gènere va conrear Àngel Guimerà? Cita noms d'obres seves.
Gimerà va "conrear" el teatre. Les seves obres més importants són: "Mar i Cel", "Terra baixa", "Maria Rosa", "La filla del mar"...
Per què l'obra L'Escanyapobres de Narcís Oller s'inclou dins del realisme?.
Perquè és una obra que descriu la societat catalana,els canvis econòmics i socials del segle, vistos des del món rural.
JOAN RAMIS I RAMIS
L' obra més important de Joan Ramis i Ramis, Lucrécia, és una tragedia ambientada a Roma.
Ens transmet diferents valors a través d' aquesta obra:Defensa a la llibertat i Rebuiga la tirania.
Bibliografia: Llibre de català i wikipedia.
Ens transmet diferents valors a través d' aquesta obra:Defensa a la llibertat i Rebuiga la tirania.
Bibliografia: Llibre de català i wikipedia.
PERE SERAFÍ
L'obra de Pere Serafí, no s'ha influenciat del tot per la literatura popular, encara que no es va trencar la tradició trobadoresca i va escriure la seva obra en castellà.
També va captar la influència renovadora d'Ausiàs March i de Joan Boscà.
Bibliografia: Llibre de català i wikipedia
També va captar la influència renovadora d'Ausiàs March i de Joan Boscà.
Bibliografia: Llibre de català i wikipedia

MAPA VALLFOGONA
Vallfogona és un municipi de la comarca del Ripollés.(Francesc Vicent Garcia i Torres), va ser un poeta vallfogoní, va tenir una gran popularitat des del primer moment amb la seva obra poètica i d'una manera especial la de caire humorístic,que,imitada per molts autors catalans del S.XVII,donà lloc al fenòmen que es coneix com a "vallfogonisme" , es va convertir en un personatge mític.
El rector de Vallfogona és el màxim representant del Barroc català.
Bibliografia: Llibre català i wikipedia
dilluns, 8 de febrer del 2010
RENAIXEMENT
Sí que hi va influir,va influir en els temes i també en el ritme i la musicalitat, però no es va deslligar del tot de la tradició trobadoresca.
BIBLIOGARFIA: Llibre de Llengua catalana i literatura.
BIBLIOGARFIA: Llibre de Llengua catalana i literatura.
dilluns, 25 de gener del 2010
novetats que aporta Ausiàs March
segueix la tradicció trobadoresca i fa una lírica moderna i innovadora en el tractament dels temes.
caracteristica obra jaume roig
El seu llibre més important:L'espill o el llibre de les dones,preten oferir una visió realista del món segons la prespectiva burgesa
biografia de Jaume Roig
Escriptor i metge, fill d'un metge del mateix nom. El 1434 apareix atestat exercint de metge a València. Assisteix la reina Maria de Castella en la seva malaltia. Va ser un administrador de l'hospital d'En Clapers i benefactor del convent de la Trinitat de les clarisses, on professà la seva filla Violant en temps que hi fou monja i abadessa Isabel de Villena. Era casat amb Isabel Pellisser. Deixant de banda la seva esporàdica participació en certàmens literaris, la seva obra cabdal és el llibre intitulat Spill
dilluns, 18 de gener del 2010
dilluns, 11 de gener del 2010
Subscriure's a:
Missatges (Atom)